ORTOGRAFIA EN IMATGES

HAS DE SELECCIONAR 6 PARAULES DEL CAMP SEMÀNTIC DEL NOSTRE ENTORN I AMB ALGUNA DIFICULTAT ORTOGRÀFICA. EXEMPLE: MUNTANYA. I SEGUIR LES SEGÜENTS PASSES. 1) FER UN CARTELL TAMANY FOL AMB LA PARAULA I UNA IL.LUSTRACIÓ. FENT UN DIBUIX I DESTACANT LES LLETRES QUE PODEN PROVOCAR ERRADES ORTOGRÀFIQUES. CADA UN DELS 6 CARTELLS AMB UNA TÈCNICA DIFERENT. 2) VISUALITZAR LA PARAULA DURANT 1 MINUT. 3) EXPERIMENTAR DIFERENTS TÈCNIQUES DE VISUALITZACIÓ. 4) DELETRAJAR LA PARAULA SENSE MIRAR. PRIMER DE DARRERA A DAVANT. 5) FER DICTATS DE LES PARAULES. 6) INVENTAR UNA HISTÒRIA QUE SURTIN LES SIS PARAULES.

Per un Nadal respectuós amb el medi.

En aquest capítol del programa "Natura" conduït per na Núria Oriol ens donen uns quants consells per a que les compres de Nadal, i excessos propis d'aquestes dates, no perjudiquin el Medi Ambient. Espai de divulgació sobre medi ambient i natura. Fes la lectura i un resum del contingut del mateix. I pensa i realitza alguna proposta a realitzar aquestes festes per no perjudicar el medi ambient.

TASQUES DE NADAL: VOLER ÉS PODER!

Una vegada es va organitzar una carrera de granotes. L'objectiu era pujar a dalt de tot d'una torre. Al principi, totes van sortir amb entusiasme per arribar a la meta, ja que el premi era extraordinari. Però els espectadors, només començar la cursa, van començar a burlar-se d'elles i els cridaven: - MAI ARRIBAREU A LA META ÉS IMPOSSIBLE. - PER QUÈ NO HO DEIXEU CÓRRER? - ESTAU BOGES. NINGÚ NO HO HA ACONSEGUIT MAI ARRIBAR TAN AMUNT. Se'n reien i burlaven tant que, a poc a poc, les corredores van anar desistint i retirant-se, convençudes que, realment, era impossible fer el cim. Però una granoteta pujava i pujava. I tant d'interès hi va posar que, al final, va aconseguir arribar-hi i fer-se amb el premi. els espectadors es van quedar de pedra, no ho podien creure. Els periodistes, ràpidament, li van fer una entrevista preguntant-li com podia ser que hagués aconseguit una cosa que semblava, realment, un somni impossible. I la granota només deia: Què? Què? Aleshores, van descobrir que era sorda i que durant la carrera creia que el públic l'estava animent!. * QUÈ CREUS QUE HAURIA PASSAT SI NO HAGUÉS ESTAT SORDA? * TU TAMBÉ ET CREUS TOT EL QUE ET DIUEN ELS ALTRES SOBRE LES TEVES POSSIBiLITATS? * T'ENVIES MISSATGES POSITIUS A TU MATEIX?

Taller de figures del betlem mallorquí amb na Margalida i n'Esteva.

Av

Divendres vam realitzat un taller de pastorets i animals del betlem amb fang.
N'Esteva ens va explicat els orígens i hem experimentat amb fang diferents figures: pastorets, porc...

Va ser l'any 1223 Sant Francesc d 'Assís (Itàlia) que va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nin Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre. Així va ésser com al llarg dels segles, es va anar representant el betlem la nit de Nadal. De fet les figures que es representaven en fang o amb altres materials, no eren més que personatges que existien o que representaven qualque ofici. Les figures del betlem fetes d'argila, més antigues que se coneixen són a la Provença (França) i les figures napolitanes, les dues daten del segle XVIII.

ITINERARI A SA COMUNA

TEMPS DE GLOSES

Ens visita el glosador bunyolí Joan Palou "Burino".
Feim una glosa a partir de les paraules rimades glosar i cantar i carambola i Bunyola.
"Jo vull aprendre a glosar,
 tot fent carambola,
 a l'escola de Bunyola,
 i així aprendrem a cantar".
En Joan ens ha parlat de la hìstòria de la glosa, dels glosadors mallorquins que hi havia als pobles a finals dels s. XIX. Dels glosadors actuals, especialment d'en Mateu Mates "Xuri", d'en Jordi Cloquell. Hem diferenciat glosa escrita i improvisada. Hem llegit gloses de Santa Catalina.
"Santa Catalina
té una bacina
plena de doblers
i encara plora
perquè ne vol més".

A les Illes Balears, la glosa és una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en què es declama. És l'equivalent a les corrandes catalanes o les albades valencianes. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arribà a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi professionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses". És freqüent, encara avui, que en algunes festes es faci una codolada, on hi intervenen diferents versadors, que fan composicions poètiques improvisades, gloses, que a vegades poden ser "de picat", és a dir, on se feren uns amb los altres. El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà. En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i llurs cants eren obres a recordar. Malauradament, però, els glosadors de picat balears estan envellint. A Mallorca en Joan Planissi de Manacor, en Toni Socias de Sa Pobla i en Rafel Roig des Carritxó ja tenen més de 70 anys, i en Jaume Juan d'Algaida ja frega els 60. I a Menorca, en Miquel Ametler i n'Esteve Barceló s'encarreguen d'una escola-taller de glosat per al jovent als instituts de secundària. Taula de continguts

Ens dutxam i vestim per anar de gresca.