ITINERARI A SA COMUNA

TEMPS DE GLOSES

Ens visita el glosador bunyolí Joan Palou "Burino".
Feim una glosa a partir de les paraules rimades glosar i cantar i carambola i Bunyola.
"Jo vull aprendre a glosar,
 tot fent carambola,
 a l'escola de Bunyola,
 i així aprendrem a cantar".
En Joan ens ha parlat de la hìstòria de la glosa, dels glosadors mallorquins que hi havia als pobles a finals dels s. XIX. Dels glosadors actuals, especialment d'en Mateu Mates "Xuri", d'en Jordi Cloquell. Hem diferenciat glosa escrita i improvisada. Hem llegit gloses de Santa Catalina.
"Santa Catalina
té una bacina
plena de doblers
i encara plora
perquè ne vol més".

A les Illes Balears, la glosa és una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en què es declama. És l'equivalent a les corrandes catalanes o les albades valencianes. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arribà a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi professionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses". És freqüent, encara avui, que en algunes festes es faci una codolada, on hi intervenen diferents versadors, que fan composicions poètiques improvisades, gloses, que a vegades poden ser "de picat", és a dir, on se feren uns amb los altres. El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà. En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i llurs cants eren obres a recordar. Malauradament, però, els glosadors de picat balears estan envellint. A Mallorca en Joan Planissi de Manacor, en Toni Socias de Sa Pobla i en Rafel Roig des Carritxó ja tenen més de 70 anys, i en Jaume Juan d'Algaida ja frega els 60. I a Menorca, en Miquel Ametler i n'Esteve Barceló s'encarreguen d'una escola-taller de glosat per al jovent als instituts de secundària. Taula de continguts