ENS VISITA EL POETA BUNYOLÍ PERE SUAU PALOU.
" A la meva terra,les muntanyes roseguen el cel
i la mar, desficiosa, acarona, sal i oblit, la nuesa de les platges,
infinits besos al sorral erm,
camí de mar endins,vent i sageta, amb designi d'illa.
A la meva terra,la nit aspra del temps
juga benigna amb les fulles dels tarongers,
i pipellegen les estrelles, més fort,
com espires d'un foc on es crema la nostra vida.
A la meva terra, els dematins fan olor de pa
i de tendra rosasa, robada pluja a la nit,
sorpresa llàgrima als cabells telefònics
quan els ocells s´hi repengen,
atrapat vol d'ales sobre un benèvol i modern fil d'Ariadna,
que desfà laberints de carrers i cases.
A la meva terra, el foc té color de pell de dona
i les aixades no xapen les pedres,
ans el contrari, les besen,
i el bes es fa solc i el solc es fa fruit
i el fruit es fa desfeta fam a les dents del meu poble.
A la meva terra, l'alba esclata com una rosa de mil caderneres
i el silenci diu paraules que només el vent escampa.
A la meva terra, la neu es florida seda
que vessen els ametllers,
miraculosa pluja que diu crepuscles d'hivern
i nou renéixer de primavera.
A la meva terra,però, hi ha també negres llàgrimes
que cal que digui aquest poema.
Hi ha el difícils marges, balcons de fam,
escopits a les muntanyes,
hi ha també, ferotges crits
que sempre ens han volgut prendre les paraules,
i noves i fàcils corbates que no saben res
del dolor de les arades, mans de ferró que adoben els camps,
somnis de llavor, escrits amb colors d'oscat rovell.
A la meva terra, també hi ha la vella angoixa
de les mans buides,
del llescat pa sense formatge,
dels camps orfes de flors.
I malgrat tot, a la meva terra vaig néixer
i a la meva terra estim
i a la meva terra vull morir com mor el vent,
com mor una espira que juga suïcida amb la nit.
( Del llibre de poemes " He estotjat un ram de versos per al teu dolor" de Pere Suau Palou.
